Fundació Jaume III de ses Illes Balears 3.55

Sa Fundació Jaume III, en homenatge en es darrer rei independent de s’antic Regne de Mallorca mort en combat per salvaguardar sa seva sobirania, neix amb un objectiu clar i llampant: dignificar es mallorquí. Sa pressió catalanista està canviant, millor dit, ha canviat ja, sa nostra secular manera de xerrar, una conseqüència lògica si tenim en compte que es mallorquí ha estat arraconat de tots ets usos cultes, oficials i acadèmics. Aquesta subversió des mallorquí se manifesta de maneres molt diverses, com sa pèrdua de modismes i frases fetes o sa desconeixença de moltes paraules que usaven encara es nostres pares i padrins per designar coses que avui designam amb sos seus sinònims catalans. Aquesta degradació té un origen molt concret. D’ençà de 1983, any en què s’aprova es primer estatut d’autonomia que reconeix es català com a llengua pròpia de Balears i rebaixa es mallorquí a dialecte, es mallorquí no ha deixat de perdre prestigi davant es català estàndard: se’l segueix considerant un dialecte en es sentit més pejoratiu des terme dialecte, com a “patois”, com a forma de xerrar familiar, domèstica, sense entitat per a s’actividat pública i oficial. Sa millor prova d’això és que avui en dia es néts corregeixen es seus padrins perquè no xerren es català estàndard que ets al∙lots aprenen a s’escola.

A s’escola, a sa nostra universitat, a ses editorials, a sa premsa, en es medis de comunicació públics s’arraconen formes correctíssimes que sempre havíem empleat a Mallorca i les substitueixen per altres que mos són estranyes però que són en teoria, així mos ho han fet creure, més correctes: ordre per orde, cementiri per cementeri, vacances per vacacions, núvol per nigul, esport per deport, ajut per ajuda, préstec per manlleu, nuvi per novii. Sa llista és interminable i no només afecta es lèxic, sinó també ses flexions verbals (acabés per acabàs, cantem per cantam), sa sintaxi (tot i que per maldament), s’ús correcte de s’article baleàric, per no dir res de moltíssimes locucions que han desaparegut per falta d’ensenyament i ús públic.