Falla Segon Mil·leni 3.13

PÀGINA OFICIAL FALLA SEGON MIL·LENI
Com va començar tot….
Com comencem moltes vegades, totes les bones idees. Es reuneix un grup de gent per a fer-se un cafenet i comencem a fer propostes, d’aquelles que moltes vegades no arriben a ningun lloc. Que si fem un viatge a Ibiza, que a vore quan pugem al Montduver, que si …… que podíem montar una falla… i aquesta, aquesta brillant idea va eixir endavant. “Del dicho al hecho”… no s’ha quedat la proposta en aigua en cistella. I és que una falla, és una falla. Molts del poble de Xeraco han sospirat d’angoixa al veure al poble de Gandia aquesta festa celebrar, anar en la setmana fallera i vore com la gent gaudia de passacarrers, entrega de premis, ofrena de flors, de revetles… I per fi, allò que alguna vegada havíem somniat, en el nostre poble podia fer-se realitat.
Els primers anys van ser difícils, però plens d’il•lusió, alegries i molta emoció.
Què va passar aquell primer any? Doncs, que tota aquella gent en esperit faller es va apuntar a la falla i van començar a fer...
Com que era el primer any, el pressupost era curt, així que per començar, en l’any 2000 sols una falla vam poder muntar, els més xicotets sense falleta infantil es van quedar. Però, ens donava igual, la falla havia aplegat, la festa ja havia començat, sols era qüestió de temps que la falla infantil es poguera muntar. L’any següent sense anar més lluny, grans i menuts van tenir la seua falla. També era d’esperar que molt poca gent eixe any es vestirà de faller, però com hem vist, any darrere any, la gent de la nostra falla ha anat augmentat i ara ja som un grapat els fallers que ens vestim de gala per a celebrar aquesta festa tant valenciana.
En aquells primers anys tampoc hi havia cavalcada del ninot, però com que no volíem perdre festa, en la nostra falla celebràvem el concurs de disfresses. Però ja en l’any 2002, vam decidir que la cavalcada del ninot s’havia de celebrar, així que eixe any junt a la nostra companya de festa, la falla “La Foguera”, vam fer la cavalcada i d’aquesta manera vam consolidar més la festa.
I les presentacions, com eren aquelles primeres presentacions? Doncs, els dos primers anys es va celebrar en el saló d’actes de l’ajuntament, per què com ja hem dit, érem molt poquets fallers. Però ja, l’any 2002 la presentació la vam tindre que fer en el poliesportiu, el saló d’actes de l’ajuntament se’ns va quedar menut. I durant 7 anys va ser el poliesportiu el que va acollir la presentació de la nostra falla. A l’any 2009 la Casa la Cultura va inaugurar el saló d’actes i ens van oferir aquest local per a les nostres falleres majors poder presentar.
I any rere any, els nostres xicotets anaven fent-se grans. Aquells xiquets que van viure els començaments de la nostra falla, van anar creixent amb ella i han acabat formant part de la directiva. Gaudint de la setmana fallera, podent viure allò que els més grans de menuts havíem somniat quan ens acostàvem a vore les falles del poble del costat. Començant per la presentació, on tots estem desitjant començar l’any faller i tindre l’oportunitat de vestir-nos de fallers. Després la cavalcada, amb música i disfresses recorrem el poble ballant i rient i quan arribem a la falla sopem per agafar forces i acabar la revetla ballant a la discomòbil. Després entrem de ple en la setmana fallera, comencem fent que els menuts gaudixquen amb el Pitiparc, on es passen la vesprada jugant per totes les atraccions que per a ells han muntat. I després el gros de la festa… dinars a la falla, berenars, despertades, sopars i revetla.
Ací en el nostre poble, com que no tenim Junta Local Fallera, tampoc tenim entrega de premis. Però com que als xiquets es feia molta il•lusió vore el banderí de “Primer premi” lluint a la nostra falla, una nit vam decidir complir el seu desig, i en un tros de tela i dos canyes de bambú els vam construir el desitjat banderí. I el vam col•locar a la falla, acompanyats de la banda de música i vegent disfrutar als més menuts, que amb molta il•lusió, entre aplaudiments, bots i crits d’emoció van vore com el banderí lluïa al costat de la nostra falla gran.
Va arribar un moment en el que la espera se’ns feia massa llarga, i eixa angoixa de sentir l’olor a pólvora d’alguna traca que tiren al carrer i pensar, encara queden mesos per a Falles, ens va fer pensar. Algú va dir que si feien mig any de moros i cristians també podria hi haure un mig any de falles. I vam dir, “bah! No tindrà èxit”. Però conforme anava coallant la idea cada u es deia a ell mateix, “i perquè no?” I poc a poc anàvem convencent-nos, fins que un bon dia algú altre ho va tornar a dir, però esta vegada ja amb la programació i totes les activitats que podríem fer. I així doncs, va ser com definitivament ens vam convèncer i ens vam ficar “manos a la obra”. Vam quedar un dia i vam començar a dir tot el que podríem fer, però clar hi havia un problema, el temps, i no el temps de l’oratge, sino el temps en el que teníem que fer tot el que estàvem pensant. Només teníem un cap de setmana, ja que sino la gent no podria assistir perquè treballaria, però en eixos dies volíem repetir totes les experiències de falles, tallers, cavalcada, passacarrers, discomòbils, despertà, cremà, i sobretot, que no falten les menjaes que no en podem perdre ni una, esmorzars, dinars, berenars i sopars i perquè el desdejuni ja es duu de casa. Quasi que el primer en que vam pensar era que fer per a sopar perquè en la quantitat de coses a fer no ens donava temps a fer-lo. Altra cosa que vam pensar, es “Mig any Faller i sense falla???”, això no podia ser. Però enseguida ens van vindre idees, “i perquè no fiquem quatre palets i els ninots vells que hi ha a la falla?”. Quatre palets diu, el que vam acabar fent va ser les torres dels serrans! Amb els palets que ens van dur, vam montar les torres, i amb caixes de cartró les vam rodejar per a poder fer-li les pedres en les que estaven fetes. Els més menuts van voler ajudar, i entre tots van escampar l’arena per a ficar la falleta, després anaven els palets, els cartrons i finalment els ninots i una decoració un tant especial, canyes de riu que entre tots vam ajudar a ficar.
I així va nàixer el “Mig Any Faller”, un cap de setmana en el que recordem les falles per a que la espera se’ns faja més lleugera. I com no, com les tradicions hi ha que continuar-les, aquest ja es el segon any que el fem, i per molts anys més. Perquè esperar un any que arriben falles es molt i perquè si la xicoteta família que som no ens reunim cada poc no sabem viure. I ja falta que algú propose fer els quarts.. que segur que a la primera no, però a la segona volta que ho diga de cap anem!
Va ser un començament amb molta il•lusió, il•lusió que perdura en el cor de tots els fallers que vivim aquesta festa amb moltes ganes i que estem segurs que aquesta il•lusió seguirà endavant de mans dels nostres menuts que son el nostre futur.
Perquè esta es la NOSTRA FALLA!!
I per Molts Anys Més!!
VISCA LA FALLA SEGON MIL•LENI!!!